L’exercici és una excel·lent opció per a activar el sistema analgèsic. És capaç d’alliberar opioides, serotonina i endocannabinoides mediats per cèl·lules (ON/OFF). Això es pot aconseguir de diverses formes i no totes han de ser iguals per a tots els pacients ni per a tots els tendons, depenent de la fase en la qual es trobin.
Aquesta forma de treball, combinant exercici aeròbic i anaeròbic, té dues coses bones:
Però, en estats de dolor l’exercici també pot activar vies hiperalgèsiques, més dolor. Per això, no a tots els tendons els serveix el mateix pla de treball. Ens interessa trobar l’exercici adequat a cada persona per a desencadenar efectes i adaptacions analgèsiques sense desencadenar respostes doloroses.
Parlem de la dosi mínima efectiva per a cada tendó i persona. Aquí influeixen factors com la intensitat, la freqüència, la durada, la velocitat, els temps de descans i el tipus d’exercici. Comptant que si s’aconsegueix adequar això a la persona, també ha de ser significatiu per a ella, és a dir, que concordi amb els seus objectius i expectatives de recuperació.
Un tendó basa la seva existència en la funció. Funció d’aplicar tensió, força, elasticitat i resistència per a aconseguir impulsar, suportar, esmorteir, rebre i expandir càrregues altes entre múscul i ossos per a la major eficàcia de l’activitat realitzada.
Quan hi ha dolor, el tendó perd tot això. Per tant, què és el que s’hauria de fer per a tornar a recuperar-ho?
Ara pots entendre millor que el massatge, els punxats amb descàrregues i els estiraments no proporcionen les capacitats bàsiques del funcionament dels tendons. Ni micro, ni macro, ni locals, ni sistèmiques favorables.
Si portes temps amb una tendinopatia i vols començar a millorar veritablement el tendó, és necessari canviar l’enfocament i aplicar bé els paràmetres que tu necessites. No tot val.
Fisiolab Pro centre de fisioteràpia a Cardedeu.