PRINCIPIS DE LA REPARACIÓ MUSCULAR
PRINCIPIS DE LA REPARACIÓ MUSCULAR
Introducció
Els coneixements biològics i fisiològics actuals demostren que existeixen tres fases successives en el temps durant la reparació muscular: fase aguda, fase regenerativa i fase fibrogènica. El pla terapèutic ha d’adaptar-se a aquestes fases per aconseguir una millora de la qualitat muscular durant la reparació i menor aparició de complicacions.
La lesió muscular és el procés patològic més freqüent en les diferents disciplines esportives. Representa el 35-55% de totes les lesions esportives. Condiciona gran morbiditat i incapacitat temporalment per la pràctica esportiva.
Avui en dia, se sap que la cronologia de la reparació de la lesió muscular no és uniforme ni homogènia en el temps. Es poden establir diverses fases durant el temps de recuperació, que depenen de la característica biològica que predomina (inflamació, degeneració, regeneració o fibrosi). També podria destacar-se que el patró de curació muscular varia d’un múscul a un altre -no és el mateix el gastrocnemi que el quàdriceps- i d’una lesió a una altra, donat que evoluciona de forma diferent una lesió múscul-tendinosa que una lesió produïda per un traumatisme directe.
Tractament actual de la lesió muscular
El tractament s’estableix en tres fases fonamentals des del dia en què es produeix la lesió muscular. La primera fase de lesió aguda correspon al període compres des de l’instant de la producció de la lesió fins a les primeres 24 o 48 hores. La segona fase de regeneració s’exten entre les 24 primeres hores i els 14 dies des de la lesió i la tercera fase de fibrogènesi va des de la segona setmana fins a la quarta setmana.
Tractament de la fase aguda:
Independentment de la causa de la ruptura muscular, durant les primeres 24-48 hores es produeixen: hematoma (per extravàs de sang dels vasos sanguinis trencats), inflamació, alliberació de ciotoquines que activaran de forma intensa les cèl·lules satèl·lit i els fibroblasts, i estimulació de macròfags i neutròfils i limfòcits.
És molt important per una bona resposta biològica l’augment de la vascularització a la zona de la lesió, la millora de l’estat metabòlic cel·lular i l’increment del subministrament d’oxigen en el lloc de la lesió.
Quasi totes les lesions musculars, durant la fase aguda, han de ser tractades de forma conservadora. És important disminuir la quantia i controlar l’hematoma amb teràpia física.
La recomanació de la immobilització ha de ser molt restringida i de curta durada en el temps, ja que produeix atrofia muscular, augmenta la inflamació, redueix la capacitat de curació, augmenta les complicacions i dificulta la mobilització posterior.
Tractament de la fase de regeneració:
Va des de les primeres 24 hores fins a les 2 primeres setmanes. L’esdeveniment fonamental és l’activació i estimulació de les cèl·lules satèl·lit musculars per mediació dels factors de creixement i altres substàncies químiques. Destaca pel seu efecte mediador el factor de creixement fibroblàstic bàsic.
En aquesta fase en necessari promoure i potenciar els factors de creixement que produeixen la diferenciació de la cèl·lula satèl·lit en el mioblast i, en menor quantitat, en miofibroblasts, i inhibir els factors que condicionen l’estimulació i producció de fibroblasts i, l’aparició de la fibrosi o cicatriu en el lloc de la lesió.
La mobilitat passiva, activa i de baixa intensitat afavoreix l’alineació de la fibra muscular, el recanvi sanguini i l’estimulació de les cèl·lules satèl·lit.
Tractament de la fase fibrogènica:
Pel que fa a la fisioteràpia, des de fases primerenques s’utilitza la termoteràpia per augmentar la vascularització de la zona lesionada. La indicació d’exercicis amb mobilitzacions petites i freqüents, el treball muscular excèntric i els exercicis de resistència augmenten la capacitat contràctil del múscul i disminueixen la possibilitat de recaigudes.
A partir dels 28 dies, en la readaptació es realitzen estiraments combinats amb treball actiu (augment de la intensitat de les contraccions musculars d’isomètriques a isocinètiques) sense dolor.
Un esportista no ha de tornar a la pràctica esportiva fins que estigui curat, ja que la tassa de recurrència de lesions és molt alta.
En resum, s’han de tenir en compte les fases de la reparació muscular i la reacció biològica que predomina. Amb tot això, s’aconseguirà que el múscul lesionat es torni a regenerar en múscul i no en fibrosi.
