Les persones que continuen realitzant esport a nivell competitiu passats els 50 anys, presenten una capacitat funcional major que la població general a qualsevol edat. En aquesta publicació descrivim els mecanismes fisiològics que expliquen els beneficis d’entrenar tota la vida contra la deterioració funcional associat a l’edat.
El VO2max és un dels principals marcadors de la capacitat funcional d’un individu. Aquest marcador no sols està relacionat amb el rendiment esportiu (els atletes amb un gran VO2max tenen majors possibilitats d’obtenir un millor rendiment en esports de resistència), sinó que és també un gran predictor del risc de morbiditat i mortalitat.
L’edat està associada a una disminució progressiva del VO2max, la qual es veu accelerada en passar la barrera dels 70-80 anys. No obstant això, cada vegada existeix més evidència del paper protector que podria tenir l’exercici enfront d’aquest declivi funcional. En aquest sentit, una recent revisió resumeix els beneficis de realitzar exercici durant tota la vida en els diferents factors que afecten el VO2max, posant com a exemple els casos de nombrosos estudis realitzats en atletes màster (atletes de més de 50 anys que continuen realitzant esport a nivell competitiu).
Els atletes màster presenten un VO2max un 20-40% major que els millors valors de la població general a qualsevol edat, fins i tot a les més avançades (com mostren exemples d’esportistes de 90 i fins i tot 100 anys). A més, la disminució del VO2max associada a l’edat en aquests esportistes sembla seguir una tendència lineal, sense observar-se una caiguda exponencial a partir dels 70-80 anys. És important remarcar que això és així només en aquelles persones que continuen fent exercici durant tota la vida, ja que quan un esportista màster deixa de practicar-ho, el percentatge de declivi serà el mateix que en la població general (encara que partint d’uns valors inicials millors, la qual cosa permetrà retardar el punt en el qual arriben al llindar de la fragilitat).
Nombrosos mecanismes fisiològics poden explicar el rol protector de l’exercici contra la disminució de *VO2max associada a l’edat. Per exemple, l’entrenament ha mostrat preservar la funció pulmonar en persones majors, mentre que les persones sedentàries sofreixen una disminució de la seva capacitat per a realitzar ventilacions màximes. A més, l’exercici resulta en grans beneficis per al sistema cardiovascular, millorant la funció sistòlica del cor (principal component involucrat en l’enviament de sang oxigenada a la resta del cos) i la capacitat dels vasos sanguinis per a dilatar-se i afavorir el flux sanguini. Finalment, l’exercici podria millorar també el contingut en hemoglobina de la sang (la qual és necessària per a transportar l’oxigen als músculs) així com augmentar el contingut de capil·lars i el número i qualitat dels mitocondris a nivell muscular, la qual cosa és necessari per a metabolizar l’oxigen una vegada que arriba al múscul.
En resum, l’entrenament provoca beneficis en una sèrie de factors involucrats en el transport d’oxigen des de l’atmosfera fins a la fibra muscular, afavorint així una major capacitat funcional en comparació amb les persones sedentàries i atenuant el declivi associat a l’edat. Per tant, és important mantenir-se actiu a qualsevol edat, incloses les més avançades, per a evitar la deterioració exponencial que ocorre amb l’envelliment.
Referència: Valenzuela PL, Maffiuletti NA, Joyner MJ, Lucia A, Lepers R (2019) Lifelong Endurance Exercise as a Countermeasure Against Age-Related VO2max Decline: Physiological Overview and Insights from Masters Athletes. Sports Medicine. Dec 24. doi: 10.1007/s40279-019-01252-0.
Fisiolab Pro centre de fisioeràpia a Cardedeu